Després de mesos d'esforç intens, la redacció d'aquest blog ha aconseguit contactar amb el sempre enigmàtic arnAu bellavista per fer-li algunes preguntes relacionades amb la història de la música MIDI granollerina (i la seva actualitat). Gaudiu de l'entrevista abans que l'entrevista gaudeixi de vosaltres.
1. Projecte Alcaloides, Granollers MIDI Consortium, sacaix... hi ha alguna lògica en el noms que fas servir? I, més important... ¿com es pronuncien les majúscules desplaçades?
El món dels noms no deixa de ser un terreny més per a la creació. Personalment m'agrada prendre paraules poc corrents o fins i tot inventades, més aviat per cridar l'atenció. El nom fa la cosa, sovint el sentim abans que la música i aquest és el guia, o fins i tot la clau, per donar consistència i englobar el conjunt.
La majúscula desplaçada de la meva firma personal pretén donar èmfasi a la vocal tònica i mostrar que la importància del nom no recau només a la inicial tot i que en el meu cas sigui la mateixa.
2. Toques diversos pals (literatura, arts plàstiques, música). Hi ha algun punt en comú en la teva aproximació als diferents camps? O senzillament és que tens molts talents dispersos?
La multidisciplina és essencial per a la meva creació. Hom no es pot satisfer només amb un pla artístic, seria com caminar recte, potser arribes més lluny i més ràpid, però no gaudeixes del paisatge i obvies allò que t'envolta que és, també, part de l'art que et farà anar per bon camí. Són importants perquè es poden entrellaçar en qualsevol moment, una disciplina acompanya l'altra, potser no en l'obra final, però si que s'ajuden mútuament.
Els mètodes de creació són clarament diferenciats, bàsicament per la tècnica, però hi ha plans en comú: partir d'una idea, crear, recrear, esborrar, re-recrear... Potser el punt en comú més fort és l'atzar o la circumstància desenvolupada. M'explico, creant hi ha un munt de variables que són poc controlables i que emergeixen sense tenir-ho controlat; aquestes s'han de saber conjuntar si són benignes o eliminar si són malignes. Les obres artístiques beuen molt d'aquests moments inesperats.
3. La teva música, tant amb el Gran Consort com amb el projecte alcaloides, ha estat qualificada de "curiosa", i se n'ha dit que "sona com un videojoc de NES". Què en penses, d'aquestes etiquetes? En prefereixes alguna de diferent?
Negar la similitud seria hipòcrita, però jo ho diria al revés: els videojocs de la NES sonen com la música del Gran Consort. En tot cas és perjudicial pel moviment MIDI que se l'etiqueti així, el rerefons que hi ha darrere d'aquest moviment va molt més enllà i té una profunditat difícil d'entendre per la gran majoria de gent que no ha estudiat mai música, entenc que és difícil aproximar-s'hi
4. Com explicaries la teva música a la gent que té dificultats per aproximar-s'hi?
No és fàcil, primer de tot l'oient s'ha de desprendre de prejudicis i afinar l'orella; i si pot ser, entrenar-la. El que és important del moviment MIDI no és la forma, en aquest cas els instruments, sinó el contingut, l'estructura... El MIDI és l'essència més pura de la música, la qual s'ha després de les floritures que podrien enganyar l'espectador, per arribar a l'arrel màxima de l'expressió musical. Per dir-ho vagament, una cançó serà realment bona quan en format MIDI segueixi mantenint la seva exquisidesa.
5. Mirant tota la teva trajectòria, quina diries que es la teva aportació fonamental al moviment MIDI Granollerí? I a la música en general? I a l'art? I a la història de la humanitat?
No voldria llençar-me papallones a sobre, per això no elogiaré la meva música, tot i que sé que és excel·lent. Tanmateix si que vull destacar el fet d'haver aconseguit revaloritzar aquest moviment. Va entrar amb força, però es va anar perdent mica en mica; no diré que el MIDI sigui el centre d'atenció musical, però si que s'ha fet un lloc i fins i tot es poden veure clares influències d'aquest moviment a formacions que, a priori, no li són pròpies.
6. És Granollers un lloc important a la cultura MIDI contemporània?
Granollers s'ha convertit, sens dubte, en un centre importantíssim del moviment MIDI actual. A aquesta ciutat s'ha adorat aquest tipus de música des de sempre, i això es nota. Hi ha moviment, hi ha quelcom que es cou. Però el més difícil és que es mantingui; jo, com molts d'altres artistes MIDI, persistim tenaçment per tal que sigui un moviment molt més extens i valorat.
7. Els membres del Gran Consort sou coneguts per publicar, en la majoria dels casos, peces de la data de composició de les quals ja fa molt temps. Quin paper juga la distància temporal en la teva música?
És cert que la majoria de composicions que surten a la llum són de fa temps, concretament dels anys en els quals aquest moviment va assolir el punt àlgid. Van ser moments molt fructífers i hi ha una quantitat basta de cançons d'aquella època que mica en mica es van fent públiques. El temps ajuda a apreciar aquestes peces, però no només n'hi ha d'antigues, actualment s'estan fent molt bones composicions, tècnicament molt més elaborades i interessants; segurament amb el temps prendran molt més valor.
8. S'ha dit que la teva relació amb la interpretació musical tradicional, basada en el domini tècnic d'un instrument, és "tangencial"? Hi estàs d'acord? Com la definiries?
El domini d'un o més instruments és indispensable, però no és el més important. Un bon compositor MIDI ha de conèixer i dominar diversos instruments, quants més millor; no obstant, el virtuosisme és accessori.
Aquest tipus de música no requereix la gravació directa d'un element musical, tot i que es pot fer sense trencar l'esperit musical. Difícilment trobarem cap artista MIDI que no toqui cap instrument; de fet la mestria rau plenament en les aptituds conceptuals més pures de la música.
9. Per acabar, s'han sentit rumors de la possibilitat d'un espectacle en viu del Gran Consort. Hi ha alguna cosa de veritat en aquests rumors, o són només una llegenda urbana estesa per posar por al cors del músics "tradicionals"?
Certament estem especulant amb la realització d'un espectacle, però és aviat per donar detalls. Els músics tradicionals poden estar tranquils: el Gran Consort no vol, en cap cas, deixar-los a l'estacada; fins i tot poden ser un bon complement que amenitzi el majestuós moviment MIDI contemporani.
